¿Adoptem?

Aquesta entrada es surt de l’ho habitual en aquest blogg, ja que  no parlarem de ninguna raça en concret, sinó d’aquells gossos que la gent no vol perquè son mescles entre races.

Un exemple podria ser el gos de la meva germana, abandonat en una caixa al costat del riu perquè no tenia “marca”.

Hi ha més casos, com el del meu gos, en Sam. Ell tampoc és d’una raça.

A la mare d’en Sam la van abandonar quan es va quedar embarassada, pocs dies desprès seria recollida per una protectora, i el 23 d’abril donaria a llum en Sam i a sis germans més.

No entenc perquè la gent fa això. Discrimina a les mascotes per no pertànyer a una “classe”, i el que no saben es que aquells gossos que abandonen, porten la mateixa alegria a una família que qualsevol altre gos que sigui de raça.

També hi ha aquella classe de gent que maltracta els animals. Per què ho fan? No ho entenc. M’agradaria saber que dirien ells si els maltractats fossin ells, es a dir, que en comptes de tallar-li les cordes vocals a un gos perquè no bordi, tallar-li a ells perquè no parlin i/o diguin barbaritats.

I per últim, aquella gent que quan marxa de vacances abandona els gossos perquè no saben que fer amb ell. Al·lucinant. Un gos es com un nen, si decideixes tenir-lo es per tota la vida. Un gos no es un capritxo, es una responsabilitat, al igual que ho es un bebè. Si no el pots seguir mantenint el dones en acollida, però no el deixis al mitj del carrer on a la pobre criatura li pot passar de tot, o li pagues una cuidadora durant la setmana que estàs de vacances.

Hi ha més solucions abans que abandonar a una mascota. I també, hi ha més opcions abans que comprar un gos. ADOPTEM. 

A continuació us deixo un enllaç de la protectora on vàrem adoptar en Sam i en Max.

http://www.sosdogsbdn.com/

 

El més petitet es en Sam (o Atreyu, que era el nom que tenia abans d'adoptar-lo), i el grandote en Max.

Labrador Retriever

Imatge de Google

El Labrador. Què dir d’aquesta raça? És una raça que dona respecte però al mateix temps (per mi) te una elegància que els i falta els Golden o als Pastors, els i falta aquell matis que els fa protectors i respectables. En canvi el Labrador, quan el veus caminant al costat del seu mestre, el veus elegant i sempre en guàrdia, i això, simplement, m’encanta.

La seva excepcional afabilitat, gentilesa, intel·ligència, energia i bondat, fan que els labrador retriever siguin generalment considerats com a bons companys de persones de totes les edats, i també gossos treballadors, formant part de les brigades de gossos de la policia en operatius antidroga, antiexplosius, de recerca i rescat, entre altres. Amb ensinistrament, el labrador retriever és una de les races de gossos més dependents i obedients que existeixen.

El labrador retriever és un gos curt i sòlid i la seva alçada acostuma a ser de 55 a 57 cm (les femelles de 54 a 56). Tenen el pèl curt, molt dens i sense ones, el que dóna una sensació d'extrema duresa al tacte. Normalment són d'un sol color i aquest pot ser el negre, el beix i el xocolata (és molt poc usual), tot i que el ros és el més abundant.

Adoren a les persones, com més temps passin al costat d'elles, més contents estaran. Solen ser pacients amb els nens. El labrador retriever no és un gos guardià; podrien bordar per a donar avís, però generalment mai actuaran amb agressivitat. Un labrador retriever s'avorrirà molt fàcilment si no se l'estimula apropiadament. No només requereixen aigua i menjar: també requereixen amor i atenció. Són fàcils d'entrenar de manera que el treball d'obediència es convertirà en una forma divertida d'interaccionar amb ell i també necessiten gran quantitat d'exercici.

Samoiede

El Samoiede podríem dir que es la raça de gos dels meus somnis, el seu cabell i la seva forma de ser el fan un gos elegant i digne d’envejar, per aquest motiu, després de tant de temps, he volgut fer una entrada nova en honor a ell.

Imatge de Google

És un gos de cap ample, ulls ametllats i foscos d’orelles gruixudes, té una mida mitjana i la seva cua es llarga i profusa que sol dur doblegada cap al dors.

El color que caracteritza aquest gos és el blanc, i té un pelatge llarg, llis i aspre però no de textura dura.

L’alçada dels mascles pot variar entre els 53-59cm, i la de les femelles entre un 48-58cm, per el que el seu pes proporcional es entre 23 i 30 kg.

Aquest tipus de raça han de ser educats amb fermesa i paciència i el seu bell pelatge blanc requereix una cura intensa, sobretot en els joves i a l'època de muda, necessiten grans espais per a córrer i fer exercici i la gruixuda capa de pèl necessita raspallats i pentinats periòdics.

És fidel i bo amb els nens, qualitats que li confereixen el do de ser una obedient mascota, és intel·ligent, atent, emprenedor i afectuós. L'espai li resulta indispensable i necessita fer molt d'exercici. És fort i resisteix bé els canvis de clima. Respon vivament a les mostres d'afecte.

No obstant això, és bastant obstinat i arrogant, i mai serà del tot obedient per molt bona educació que se li imparteixi.

EXAMEN

Holaaa!!!!
Avui no faré cap entrada sobre gossos, sinó una entrada en la qual haig de donar la meva opinió d'un vídeo de youtube (és un examen que haig de fer per a l'escola), el vídeo, és aquest:

Idees principals:

• Futur
• Arriscar-nos a fer coses
• Aprendre

Jo crec que amb aquestes tres paraules es pot definir bastant be el que vol dir el vídeo, això no vol dir que m'hagi deixa't alguna cosa.

Comentari del vídeo:

El vídeo ha estat bastant bé, crec jo. La manera en que ho explica fa que vulguis seguir escoltant el que t'està dient, i fer-ho amb dibuixos també ajuda.
Les idees son bastant clares, destaca molt això del futur i que si no ens esforcem o arrisque'm una mica no podrem aprendre. No sé si és del tot cert això de que hem d'arriscar-nos per aprendre, perquè hi ha una dita que diu "de los errores se aprende", això, bàsicament contradiu el que està dient el noi/senyor que explica aquest vídeo, tot i que si té la seva part de raó.
Haig d'escriure 20 línies en aquesta descripció i no sé què més dir. Que els dibuixos són macos i ben fets? Sí, s'ha d'admetre, està molt ben fet, però segueixo sense saber que dir.
Al noi aquest té una manera d'explicar les coses bastant graciosa, ojala els professors de la meva escola fessin igual, segurament hauria notes més altes en els exàmens i... en general també.
En el moment aquell que dibuixa el nen petit i el que ens agradava en aquell moment m'ha resultat graciós, perquè no tenen preocupacions, o això és el que crec jo, tu veus a un nen petit pel carrer plorant i al cap de cinc minuts ja torna a estar rient i jugant a pilota o alguna altra cosa. Quan ha dibuixat el que ens agrada als adolescents, no he estat tant d'acord, perquè als adolescents d'ara no els agrada gairebé res (o dic per mi també), si no estem amb la consola, estem amb la tele i sinó estirats al sofà sense fer res, i quan no fem re d'això estem estudiant perquè en l'institut ens maten a exàmens.
Després està el nostre futur, que voleu que us digui? En aquesta època pensar en un futur són més preocupacions, no hi ha treball, la universitat, si no ets ric o o si no et donen una beca, t'arruïnes. És per aquest precís motiu pel qual els adolescents no sabem que fer en un futur.

JA ESTIC DE LA DESCRIPCIÓ DEL VÍDEO, POT HAVER-HI ALGUNA QUE ALTRA FALTA, PERÒ HO ESTIC FENT RÀPID I NO M'HI HE POGUT FIXAR GAIRE.

I ara la imatge del meu institut:

Aquest és el logo del institut al que vaig

I aquest és el portal

Husky Siberià

El husky siberià, simplement, m'encanta, els seus ulls, el seu pelatge,... ha de ser incrèible tenir-ne un, envejo aquells que el tenen, m'agradaria tenir-lo, però ara mateix ja tinc un westi, i estic molt contenta amb ell.

El husky siberià és un gos originari del nord-est de Sibèria. El seu pèl llarg, els ulls blaus, la grandària mitjana i la seva vitalitat fan d'aquesta raça una de les més atractives.

A que és bonic...

Són animals molt resistents i també sociables; tenen potes curtes proporcionalment a llur cos. El husky siberià és un gos molt atent i servicial, ja que sempre és disposat a complaure el seu mestre. Encara que acostumen a viure en grup, poden arribar a crear vincles estrets amb el mestre o la família amb la qual viuen. Així, el mestre d'un husky ha de tenir el caràcter suficient per poder dominar el gos, i a la vegada donar-li prou afecte per a guanyar el seu respecte. No és un gos caparrut, però sí que és una mica orgullós i bastant independent. Com que són gossos amb molta resistència, poden recórrer grans extensions, cosa que fa difícil trobar-los en cas de fuga. Per aquest motiu, no és recomanable deixar córrer un husky sense supervisió.

Els husky generalment són gossos de bona salut. Poden tenir problemes de vista, al·lèrgies i càncer en animals més ancians. Algun cop poden tenir problemes de displàsia al maluc, però no és gaire freqüent.

Aquesta raça necessita una dieta de bona qualitat, amb nivells alts de proteïnes i greix, especialment si corren en competicions de trineus.

Pastor Alemany

Bé, doncs, avui faré el pastor alemany, simplement perquè m'agrada, inclús més que el Golden, i perquè també és el gos d'una de les meves amigues.

El pastor alemany és una de les races de gos més populars del món. Treballador, excel·lent guardià, pacient i protector. La valentia, abnegació i fidelitat són tres virtuts que caracteritzen a aquest gos pastor.

Els seus orígens es remunten a finals del segle XIX, quan a Alemanya va iniciar un programa de criança amb creuaments entre pastors de Turíngia i Württenberg i que va donar com a resultat el pastor alemany.

L'Archi, el pastor alemany de la meva amiga

S'ha de vigilar de forma regular la seva salut, sobretot durant els primers mesos de vida, ja que són propensos a agafar malalties. És una raça que necessita practicar exercici de manera continuada. Les sortides al camp, platja o muntanya són necessàries com a mínim dos cops al mes. D'aquesta manera, la seva musculatura forta es mantindrà en forma i reduirà la possibilitat de patir la displàsia de maluc. És recomanable anar al veterinari un cop cada dos mesos per una revisió general. S'ha de raspallar cada dia el seu pèl perquè el conservi brillant i bonic.

Golden Retriever

Abans de començar vull que sapigueu que faré el Golden Retriever perquè:

Aquesta es la Gina, la gossa de la meva amiga

1- M'ho ha demanat una amiga.
2- Perquè m'agrada aquesta raça des de que era petita.

Diuen que el Golden Retriever es va desenvolupar al Regne Unit, però no se sap ven be si es del RU o d'Escòcia com el Westi ( West Highland White Terrier ).

És un gos de bon comportament i és molt àgil. Posseeix un excel·lent olfacte i és molt aficionat a l'aigua. És un animal de caça però a l'hora pot ser un bon animal de companyia, és intel·ligent, vivaç i dòcil, amb forta voluntat per complaure.

Un dels problemes de ser una raça tan popular, és que, també han sorgit persones que reprodueixen exemplars indiscriminada i irresponsablement, amb la qual cosa la raça es veu afectada per un nombre de problemes de salut. La displàsia de maluc i la displàsia de colze són freqüents, igual que problemes de la vista. Els goldens poden sofrir un defecte cardíac seriós conegut com a estenosis sub aòrtica. Altres problemes que apareixen inclouen al·lèrgies i problemes crònics de pell i oïdes, epilèpsia, problemes per empassar, hipotiroïdisme, i problemes de temperament.