¿Adoptem?

Aquesta entrada es surt de l’ho habitual en aquest blogg, ja que  no parlarem de ninguna raça en concret, sinó d’aquells gossos que la gent no vol perquè son mescles entre races.

Un exemple podria ser el gos de la meva germana, abandonat en una caixa al costat del riu perquè no tenia “marca”.

Hi ha més casos, com el del meu gos, en Sam. Ell tampoc és d’una raça.

A la mare d’en Sam la van abandonar quan es va quedar embarassada, pocs dies desprès seria recollida per una protectora, i el 23 d’abril donaria a llum en Sam i a sis germans més.

No entenc perquè la gent fa això. Discrimina a les mascotes per no pertànyer a una “classe”, i el que no saben es que aquells gossos que abandonen, porten la mateixa alegria a una família que qualsevol altre gos que sigui de raça.

També hi ha aquella classe de gent que maltracta els animals. Per què ho fan? No ho entenc. M’agradaria saber que dirien ells si els maltractats fossin ells, es a dir, que en comptes de tallar-li les cordes vocals a un gos perquè no bordi, tallar-li a ells perquè no parlin i/o diguin barbaritats.

I per últim, aquella gent que quan marxa de vacances abandona els gossos perquè no saben que fer amb ell. Al·lucinant. Un gos es com un nen, si decideixes tenir-lo es per tota la vida. Un gos no es un capritxo, es una responsabilitat, al igual que ho es un bebè. Si no el pots seguir mantenint el dones en acollida, però no el deixis al mitj del carrer on a la pobre criatura li pot passar de tot, o li pagues una cuidadora durant la setmana que estàs de vacances.

Hi ha més solucions abans que abandonar a una mascota. I també, hi ha més opcions abans que comprar un gos. ADOPTEM. 

A continuació us deixo un enllaç de la protectora on vàrem adoptar en Sam i en Max.

http://www.sosdogsbdn.com/

 

El més petitet es en Sam (o Atreyu, que era el nom que tenia abans d'adoptar-lo), i el grandote en Max.

Labrador Retriever

Imatge de Google

El Labrador. Què dir d’aquesta raça? És una raça que dona respecte però al mateix temps (per mi) te una elegància que els i falta els Golden o als Pastors, els i falta aquell matis que els fa protectors i respectables. En canvi el Labrador, quan el veus caminant al costat del seu mestre, el veus elegant i sempre en guàrdia, i això, simplement, m’encanta.

La seva excepcional afabilitat, gentilesa, intel·ligència, energia i bondat, fan que els labrador retriever siguin generalment considerats com a bons companys de persones de totes les edats, i també gossos treballadors, formant part de les brigades de gossos de la policia en operatius antidroga, antiexplosius, de recerca i rescat, entre altres. Amb ensinistrament, el labrador retriever és una de les races de gossos més dependents i obedients que existeixen.

El labrador retriever és un gos curt i sòlid i la seva alçada acostuma a ser de 55 a 57 cm (les femelles de 54 a 56). Tenen el pèl curt, molt dens i sense ones, el que dóna una sensació d'extrema duresa al tacte. Normalment són d'un sol color i aquest pot ser el negre, el beix i el xocolata (és molt poc usual), tot i que el ros és el més abundant.

Adoren a les persones, com més temps passin al costat d'elles, més contents estaran. Solen ser pacients amb els nens. El labrador retriever no és un gos guardià; podrien bordar per a donar avís, però generalment mai actuaran amb agressivitat. Un labrador retriever s'avorrirà molt fàcilment si no se l'estimula apropiadament. No només requereixen aigua i menjar: també requereixen amor i atenció. Són fàcils d'entrenar de manera que el treball d'obediència es convertirà en una forma divertida d'interaccionar amb ell i també necessiten gran quantitat d'exercici.

Samoiede

El Samoiede podríem dir que es la raça de gos dels meus somnis, el seu cabell i la seva forma de ser el fan un gos elegant i digne d’envejar, per aquest motiu, després de tant de temps, he volgut fer una entrada nova en honor a ell.

Imatge de Google

És un gos de cap ample, ulls ametllats i foscos d’orelles gruixudes, té una mida mitjana i la seva cua es llarga i profusa que sol dur doblegada cap al dors.

El color que caracteritza aquest gos és el blanc, i té un pelatge llarg, llis i aspre però no de textura dura.

L’alçada dels mascles pot variar entre els 53-59cm, i la de les femelles entre un 48-58cm, per el que el seu pes proporcional es entre 23 i 30 kg.

Aquest tipus de raça han de ser educats amb fermesa i paciència i el seu bell pelatge blanc requereix una cura intensa, sobretot en els joves i a l'època de muda, necessiten grans espais per a córrer i fer exercici i la gruixuda capa de pèl necessita raspallats i pentinats periòdics.

És fidel i bo amb els nens, qualitats que li confereixen el do de ser una obedient mascota, és intel·ligent, atent, emprenedor i afectuós. L'espai li resulta indispensable i necessita fer molt d'exercici. És fort i resisteix bé els canvis de clima. Respon vivament a les mostres d'afecte.

No obstant això, és bastant obstinat i arrogant, i mai serà del tot obedient per molt bona educació que se li imparteixi.